No sé com haureu arribat aquí, gairebé no sé com hi he arribat jo mateixa.
Sempre he sentit a parlar d'això dels 'blogs', i em cridava l'atenció la idea de poder escriure sentiments, experiències, vivències, idees, i penjar-les en algun web perdut per que la gent ho pugui llegir. Com podeu veure, és un diari que vaig iniciar ara fa una setmana.
Tot el que reproduiré en aquest blog ha sortit del meu cap i sobretot del meu cor, però no de la meva boca. No n'he parlat mai amb ningú, no he fet cap confessió a cap amic/ga, no he fet mai a ningú cap comentari al respecte. Però us puc dir que és tota la veritat i que explica els sentiments que estic tenint darrerament.
També us puc dir que sou els primers a saber-ho, perquè no ho sap ni la meva parella, i això que com veureu, ell n'és el principal protagonista.
Benvinguts a l'inici d'un procés de separació.
Sara
DILLUNS, 12 DE NOVEMBRE DE 2007
Jo crec que al final amb el Sergi ens acabarem separant. Bé, de fet no estem casats, però vivim en parella des que ens vam comprar una casa junts ara farà 3 anys. Per tant, és com si fòssim casats.
És una intuició que tinc, i que em diu que si segueixo, serà mentre soc conscient de que tard o d'hora ens separarem.
Per una banda m'agradaria que funcionés, i la realitat és que penso que podria tenir una vida plena d'èxits amb ell: família, casa, posició, diners... Ja tenim muntat el nostre grup d'amics, també amb èxit social, i a mi m'encanta trobar-nos tots sovint per sopar, dinar... La bona vida, vaya. I per una banda no vull renunciar a això. Però he de mentalitzar-me de que encara que segueixi només per això, també arribarà un dia on s'acabarà!!! Segur, és que ho noto...
Hi ha dies que m'atabalo pensant que no val la pena, que ja estem bé, i que no puc esperar tenir passió i divertiment com els primers anys amb ell. Però és que realment no hi ha passió, no ens toquem gaire, NO ENS DESITGEM l'un a l'altre. Sóc molt jove, tinc 30 anys, i ell també! Quan penso això me n'adono de que no vull tenir una vida futura de frustració, i sense sexe!? Fins ara ha estat temporal, però si seguim seria així per sempre???? Desde els 28 anys en endavant, sense tenir una vida sexual satisfactòria? :(
Penso que ell sent el mateix, i això només ho esmentem després d'una discussió forta. Tinc frases que he escoltat venint d'ell i que reflecteixen el que penso també cada cop més sovint: 'Más vale pasarlo mal ahora que el resto de nuestra vida'., 'Es como si fueramos hermanos...',......
D'altra banda jo tinc desig sexual, m'he trobat amb molts homes tant a Estats Units (on sóc ara temporalment per motius de feina) com allà a casa amb els quals m'imagino fent sexe. Recordo que al principi de la meva relació amb el Sergi no em passava, els primers 2-3 anys no em venia gens de gust pensar en sexe amb un altra, ni se m'ocurria, era ell només! I això que mai hem tingut una passió desbordant al llit, tret de moments molt concrets...El sexe ha estat sempre, senzillament, normalet.
Em pregunto si seguiriem estant junts de no haver comprat la casa junts. És com que aleshores tot seria més fàcil, i segurament en algun punt ens haguèssim separat. Ara la cosa és més complicada i em pregunto cada cop més si seguiem junts per rutina, per costum, perquè ens acostumat l'un a l'altra, perquè ens lliga tenir una casa en comú...
Tinc fantasies de que ens separem, i m'imagino sent feliç sense ell!! Començant una nova vida sense ell, en la qual faig coses que m'agraden, em sento lliure, vaig d'aqui cap allà, quedo amb altres homes... Per una banda em fa 'mandra', i per l'altra puc dir que m'atrau la idea. I sé que és una imatge idealitzada que tinc a la meva ment perquè segur que ho passaria malament si ens separem... No en sóc conscient però m'imagino que seria molt pitjor del que em penso.
També tinc la fantasia de que ell treu el tema de la separació, i que entre els dos ho decidim de mutu acord i pel mateix motiu. És com si jo no donés el pas per inseguretat, per no saber el que vull per por d'equivocar-me, perquè ja estic endinsada en aquesta rutina de parella que fa que m'estanqui. Però crec que en el fons desitjo que ell tregui el tema per dir-li que estic d'acord, que jo també em vull separar.
